Ricard Sancho i Torres

10/07/2010

Estic indignat, si, molt indignat!!!

Fa uns quants dies el Governador del banc d’Espanya, el Sr. Fernandez Ordoñez, va fer una sèrie de manifestacions instant als empresaris a aplicar la reforma laboral, per millorar la competitivitat. També instava que no s’apliqués la clàusula de revisió salarial. Però aquest home que s’ha cregut que els treballad@ors som maquines, que els nostres fills no mengen. Que no ens apugen la  llum, el pa, el oli etc. Jo en part el puc entendre, ell també ha col·laborat en la crisis i s’ha abaixat el sou un 15 % !!! si, si espectacular. Però no sap la majoria de la gent és que tot i aquesta baixada li queda un sou de 165.000€ -27 milions- anuals, impressionant!!!
La visita del Sr. Ratzinguer, el màxim mandatari de la església catòlica a Barcelona, apart d’endarrerir les eleccions catalanes- que ja te nassos- ens costarà un ull de la cara. El bisbat de Barcelona diu que son donacions. No ho discutiré, ara el que si tinc clar que a partir d’ara no donaré ni un sol sentim a la església. Ni catòlica ni de cap altre religió. I no és que jo dones res a la església, però si donava a Caritas, perquè creia que feien una bona feina. Dons prou. Amb els aproximadament 500.000€ que és gastaran amb aquest personatge amb un passat una mica, diguem emboirat, és podria donar menjar a molta gent i durant molt temps. I per no contar el que ens costarà de l’erari públic. Que s’ho pagui ell !!! Que per això te el principal banc del mon, i deixi de “mangoneixar” per el mon.
Avui un grup de cent economistes, han signat un manifest, advertint del perill del sistema de pensions. Que carai passa amb el sistema de pensions que tothom i vol ficar cullerada. És que no hi tenim dret els que portem pagant dels catorze anys. Inclús animen al govern a no posar edat de jubilació, simplement que és prengui com referència els seixanta i set anys. Algun d’ells ha treballat mai, i no em refereixo a el fet d’anar cada dia a la oficina. Treballar. Fer parets, collir fruita, escombrar els carrers, conduir camions etc., etc. No, no han fet mai, per això diuen aquestes animalades. O això o el mon s’està tornant boig.
Estic indignat, molt indignat. Ara entenc al meu amic Jordi Alepuz, que un dia va decidir fugir del mon i va plegar de la vida publica. Ho va fer bé.


Cap comentari:

Publica un comentari